Itinerari 1.- Circular Montrodon, Can Torres i El Pujol

1.- Descripció.-

Ruta circular senzilla sense cap dificultat tècnica, que el caminant si es cansa la pot escurçar i tornar al poble a diversos indrets.
Hem sortit del costat de la masia de can Vinyers, per baixar a la font, on veureu un gran plàtan i una taula de pedra que té més anys que nosaltres. Hem seguit avall, hem passat per sota el pont i pujat cap a la Depuradora.
En arribar molt a prop d'un carrer de la urbanització de can Solà del Racó hem baixat per passar pe la font del Corraló i amunt cap al cim del Montrodon. Veureu que hem escurçat la pujada fent una drecera seguint una carena.
Des del Montrodon hem seguit la pista passant pel coll del Forns i el de Cabrafiga. En aquest punt, no hem seguit la pista que va directa a can Torres, si no que hem pujat cap al coll del Girbau i just abans d'arribar-hi hem agafat el corriol de l'esquerra per arribar a can Torres pel cantó de dalt i així poder gaudir d'unes millors vistes panoràmiques.
És interessant aturar-se a l'era de can Torres i gaudir del seu entorn (alzina gran, rellotge de sol, l'era, etc.).
Hem continuat amunt pel camí Moliner i hem obviat diversos camins a la dreta per baixar per la carena del Tet. Així hem arribat al collet del Pujol i hem aprofitat per donar-hi la volta, pujar al seu cim i veure al llarg del camí un conjunt de 4 antics forns de calç, alguns ja molt deteriorats.

2.- Punts d’interès.-

·         Fonts de can Vinyers i del Corraló

·         Montrodon (618 mts.)

·         Can Torres

·         Vistes panoràmiques

3.- Recorregut, desnivells, temps i tracks.-

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montrodon-can-torres-el-pujol-94530261

12,9 Qms;  ± 500 mts; ≈ 4 h 30 min

4.- Històries i llegendes d’interès

- Can Vinyers i la seva font

- Montrodon

- Can Torres

- El Pujol

- Forns de calç

- Pere Costa, un anacoreta a Sant Llorenç del Munt

5.- Mapa.-

 

6.- Galeria fotogràfica

 

Històries i Llegendes

Can Vinyers i la seva font

Els primers documents que fan referència a Can Vinyers daten de l’any 1426, a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt en el que es defineixen els límits d’aquesta propietat. A meitat del segle XIX se’n segreguen una sèrie de parcel·les que defineixen el naixement dels carres Sant Joan i San Isidre del poble de Matadepera.

La font de can Vinyers, situada al fons de la riera al darrera de la masia va ser un punt de trobada social a principis del segle XX. Recordem encara com la gent més gran explicaven l’èxit que havia tingut la representació de “Terra Baixa” d’Àngel Guimerà en aquell indret. Cal recordar també que Àngel Guimerà havia visitat Matadepera en diverses ocasions, hostatjant-se a casa del seu amic, el periodista i polític Pere Aldavert (1850 – 1932). Aldavert i Guimerà impulsaran l’any 1870 la creació de l’entitat Jove Catalunya”

Turó de Mont-rodon

El Mont-rodon és una muntanya de 618 metres d’altitud situada entre els municipis de Matadepera i de Castellar del Vallès. La partió passa pel bell mig del seu cim.

El Mont-rodon, juntament amb els turons del Pujol, Calderols, les Roques Blanques i els Rossos, són els que tenen la més alta concentració de pedra calcària, apte per a la fabricació de calç. Això explica l’alta densitat d’antics forns de calç en aquests indrets, activitat que juntament amb les carboneres donaven vida als habitants de Matadepera.

Can Torres

Les primeres referències de can Torres són del segle XIII, amb el nom de mas Torrella, com un alou del monestir de Sant Llorenç del Munt. D’aquesta nissaga en varen sortir fills no hereus que en casar-se varen donar nom a les masies can Torrella de Baix i de Dalt. 

A finals del segle XVI va canviar de nom i passar a ser can Torres amb l’entrada per casament dels Torres de Vacarisses. L’any 1699 en Miquel Batlle i Torres va començar a escriure una llibreta de notes per explicar la gestió de l’explotació patrimonial de la masia. Fins a l’any 1824 els seus descendents continuaren amb la seva obra.

Fins a meitat del segle XX la masia era una de les més grans del terme en quan a extensió i també en producció agrària i ramadera.

En el cadastre del 1768 s’observa com Can Torres era una de les masies de Matadepera que disposava de més extensió de bosc i terres ermes.

Pels volts dels anys 1920 i 1930, els masovers de Can Torres eren Isidre Bosch i Clotilde Casals. Als anys seixanta foren Eudald Companyó i la mocadera, Dolores Orriols. 

 

Turó del Pujol

El punt més alt del Turó del Pujol està a 617 metres i avui conforma una gran massa forestal essencialment de pins i alzines de propietat municipal.

Entremig del bosc es localitzen restes de l’empremta humana que fins no fa pas massa eren ben visibles. Es tracta de murs de pedra seca per contenir les feixes, que van desapareixent inexorablement, antigues carboneres, un antic forn de calç, etc., que demostren que antigament en tot aquest turó s’hi realitzava molta activitat, essencialment derivada de la masia de can Solà del Racó, de la que en formava part.

Forns de calç

El forn de calç o forn de pedra és un forn per obtenir calç viva (òxid de calci) a partir de pedra calcària (carbonat de calci). Aquesta reacció te lloc cap a 900 °C, encara que per tenir velocitat de reacció més alta es sol treballar a uns 1000 °C.

El terreny del terme municipal de Matadepera és molt ric en pedra calcària, per això aquesta va ser una activitat que va ocupar a molts matadeperencs fins a meitats del segle XX i per això podem trobar molts forns, molts d’ells efímers, ja que per la seva senzillesa duraven poques coccions (fornades) i acostumaven a construir-ne un altre, sempre ben propers a la pedra calcària i a la fusta d’alzina i pi que utilitzaven com a combustible. El proveïment de combustible era el factor que limitava la producció aquí a Matadepera.

Així doncs, el treball dels forns de calç requeria 3 grans processos força independents: la obtenció de la pedra (extreta de les pedreres properes), l’aprovisionament de fusta (de tot l’entorn de Sant Llorenç del Munt), i la fornada pròpiament dita.

El cicle productiu era força llarga, ja que el foc cremava entre cinc i deu dies, en funció de la quantitat de pedra i les dimensions del forn. La massa es refredava en dos o tres dies.

De la documentació consultada deduïm que un forn produïa al voltant de 1.300 quintars, és a dir, uns 54.000 kgs. L’època més forta de producció de calç va ser entre 1865 i 1875, degut sl fort creixement demogràfic de Terrassa i Sabadell.

Habitualment els forns de calç eren propietat del amos dels terrenys, que l’arrendaven per fornades. A vegades el propietari no tenia capacitat financera per tenir els forns en bones condicions i era l’arrendatari el que l’arreglava a compte d’unes quantes fornades.

Informació extreta del Dietari de Francesc Gorina

 

Pere Costa, un anacoreta a Sant Llorenç del Munt

Text extret del llibre “Sant Llorens del Munt: Son passat, son present y venider”, escrit pel R. Dr. D. Anton Vergés Mirassó, l’any 1871 – edició facsímil publicada l’any 1993 per l’Ajuntament de Castellar del Vallès. En parla també el blog “Trails – Sant Llorenç del Munt”

Pere Costa, que va néixer a La Garriga el 1727 i va morir a Can Poble el 1816. Quan era petit en Pere va fugir de casa seva perquè la seva mare, mentre estaven a missa, li va donar una forta bufetada pensant-se que ell havia estar l'autor d'una grolleria. Va ser acollit per una família, que li va inculcar els principis cristians i, després, va treballar com a jornaler a la cartoixa de Montalegre.
Als 34 anys va decidir fer vida de penitent i va marxar a viure a una raconada de Sant Marçal, al Montseny.

Més tard va venir a viure a una balma de Sant Llorenç del Munt, concretament a l’anomenada actualment “Balma del Penitent”, entre els camins de la font Soleia i el de la Senyora. De bon mati baixava a l'ermita de La Barata o bé a la parròquia de Sant Joan. I, a vegades, anava a menjar un sol plat a les masies de Can Poble, Can Torres o La Barata. Aquests masovers asseguren que Pere Costa va anticipar quin seria el dia de la seva mort i, per això, va baixar a Can Poble. Va ser enterrat al cementiri de Can Roure.